La sequera posa contra les cordes la qualitat de l’aigua dels rius boreals

La sequera que va colpejar el nord d’Europa durant l’estiu del 2018 va tenir una gran repercussió mediàtica arreu del món. Era el primer avís de l’emergència climàtica en les regions fredes i humides situades a altes latituds. Potser, el que més recordem d’aquesta sequera extrema són els incendis forestals d’Escandinàvia. La sequera, però, també va tenir conseqüències sense precedents pels rius d’aquests països.

Anomalia en la temperatura de l’aire del juliol de 2018 respecte al període 1981-2010. Font: Copernicus.

L’estudi liderat per Lluís Gómez i Gener, i publicat recentment a la revista Nature Communications, investiga com les sequeres (entre elles la del 2018) afecten als processos que regulen la qualitat de l’aigua en els rius boreals. Els resultats mostren que, durant les sequeres, la concentració d’oxigen dissolt en l’aigua disminueix notòriament en tota la xarxa fluvial, però sobretot en els rierols de capçalera. La manca d’oxigen afavoreix l’activitat dels microorganismes que no requereixen d’aquest element per viure, els quals alliberen substàncies poc habituals a les aigües dels rius. Aquests canvis en la química de l’aigua afecten negativament a la qualitat i la potabilitat d’aquesta, posant en risc la vida molts organismes i incrementant les emissions de metà, un gas d’efecte hivernacle que té un potencial d’escalfament global 30 vegades superior al diòxid de carboni.

Fotografia d’un dels rierols boreals estudiats a Suècia. Autor: Lluís Gómez.

Les zones boreals són una de les regions més vulnerables a possibles sequeres associades al canvi climàtic. Per això, entendre com afecten al funcionament i qualitat de l’aigua dels rius boreals és un pas clau per pronosticar l’abast ambiental i socioeconòmic d’aquests events a les regions nòrdiques. A més, els canvis ambientals que succeeixin en aquests ecosistemes poden tenir gran rellevància a escala global, ja que els rius boreals representen el 33% de la xarxa fluvial mundial i drenen les reserves més extenses de matèria orgànica terrestre del planeta.

Escrit per: Lluís Gómez i Anna Lupon