La tardor és una època meravellosa per gaudir de la natura i dels paisatges cromàtics que ens ofereix. Uns dels indrets més bonics a visitar són els boscos de ribera, on les fulles dels verns, pollancres i freixes ens ofereixen un espectacle de color abans de caure. Els rius, per la seva part, es cobreixen d’una catifa suau de fullaraca groga, taronja i vermella. Però… És bona tota aquesta fullaraca pels rius?
Sí, és boníssima. Molts bacteris, fongs i invertebrats aquàtics s’alimenten de la fullaraca. De fet, la descomposició de la fullaraca és un procés bàsic pel funcionament dels rius. Aquest procés és especialment important en els rius de capçalera, on l’entrada de fullaraca és la major font d’energia d’aquests ecosistemes i, per tant, la base de tota la xarxa tròfica.
La descomposició de la fullaraca comença amb la lixiviació, un procés físic que renta la fulla i allibera matèria orgànica dissolta durant les primeres hores en que la fulla està en remull. Uns dies més tard, la fulla és colonitzada per bacteris i fongs que la descomponen i estoven. Finalment, quan la fulla esdevé més tova, aquesta pot ser fragmentada pels invertebrats trituradors, que s’alimenten de fragments grollers de matèria orgànica.
Moltes investigadores han dedicat la seva carrera a entendre el procés de descomposició. Gràcies a la seva recerca sabem que no tota la fullaraca es descompon igual: la velocitat o taxa de descomposició varia en funció de la fulla (forma, composició) i de determinats factors ambientals, tals com la temperatura o la velocitat del corrent d’aigua.
Així doncs, no treguis la fullaraca del riu! Per cada fulla treta, molts organismes es queden sense menjar.
el batec dels rius 